Orxata només n’hi ha una
Quan vaig arribar a Alboraia i em van presentar la famosa orxata 
no vaig poder evitar analitzar-la, pensar en l'origen i composició. Eixa curiosa beguda 
que no és llet ni s'assembla, que és dolça però refrescant 
, amb un toc una mica terrós…
No, de debò. De què estava fet eixe sèrum diví?
La meua curiositat 
era tal que no vaig poder evitar preguntar-li a la cambrera, i aquesta em va enviar al Museu de l'Orxata 
. “Per què no?”, vaig pensar, i allà que vaig anar 
.
Aprenent una cosa nova
Tots els meus dubtes es van dissipar amb el taller d'orxata que organitzaven. La matèria primera és la xufa, tubercle que inundava els camps de l'horta. Una vegada els agricultors l'arrepleguen, aquesta es transporta a assecadors naturals fins que està llesta per a ser transformada en les diferents fàbriques que es troben repartides pel poble d'Alboraia.
I voilà
Ací es fa la màgia final, que no suposa molt més que picar la xufa seca, barrejar-la amb aigua i sucre i… bé, és que no té més. Quasi quasi de l'horta al got.
Jo que vaig pensar en un primer moment la quantitat de substàncies que aquella beguda havia de portar per a tindre eixa barreja de sabors i textures tan seua, em vaig acabar adonant que era molt més simple que això, més natural.
I tant que natural…!
