El paisatge que caracteritza a Alboraia és l'horta, present al llarg de tot el seu terme municipal. Les seues fèrtils terres, el seu clima i el seu sistema de reg, sumats a l'esforç dels agricultors han permés la seua explotació de manera contínua, ens han obsequiat amb la possibilitat de gaudir, al llarg de tot l'any, d'un bell i canviant paisatge. L'agricultor posa bona obstinació en la cura dels seus camps, que formen en conjunt un gran mantell multicolor.
En l'horta, a més del sentit de la vista, també entra en joc el de l'olfacte que sorprén sense previ avís, amb olors intenses i inesperades.
L´horta d’Alboraia està conformada per una plana de tipus deltaic-albufereny, construïda en aquest sector per les aportacions sedimentàries del riu Túria i del barranc de Carraixet. Però ha sigut el treball de l'ésser humà al llarg de la història el que ha transformat aquest pla en un dels espais valencians més productius, paisatgístics i simbòlics. La dinàmica agrícola de l'horta ha sigut canviant en el temps. Progressivament es va ocupar el pla, es van crear els primers drenatges, es van obrir les primeres séquies, es va estructurar el parcel·lari, camins i assentaments i es van assajar diferents cultius. Un d'ells, introduït en l'Edat mitjana pels musulmans, és la xufa, que dona personalitat al paisatge de l’Horta Nord i que serveix de matèria primera per a l'elaboració de l'orxata. El cultiu de xufa s'alterna amb altres cultius hortícoles com a creïlla primerenca, carxofa, col, ceba "Bavosa", nap, xirivia, carlota o encisam, encara que és freqüent observar repeticions del cultiu.
A l'estiu, es pot contemplar els camps de xufes entapissant d'un verd intens l'horta en el seu moment de màxima esplendor. Les llargues fulles de la planta evoquen una mar verd herba en ser acariciades pel vent. Les xufes són uns xicotets engruiximents que es formen en l'extrem de les arrels de la planta i d'elles s'extrau un deliciós suc conegut com a “orxata”.
Sòls arenosos, abundant aigua i un clima suau, fan d'Alboraia un lloc idoni per al cultiu d'aquest tubercle. La Denominació d'Origen Xufa de València va ser reconeguda en 1999 per la Unió Europea.
Uns dels elements estructurals del paisatge de l’Horta són els sistemes hidràulics. La Séquia de Rascanya és la que aporta aigua als cultius del terme d'Alboraia.
En l'actualitat, la Séquia de Rascanya pren el seu cabal de l’Assut del Repartiment, més conegut com "La Cassola", però històricament aquest sistema de reg captava les aigües en un assut propi aigües avall, destruït després de la riuada de 1957. A l'altura del Molí de Canyars, en el terme de Tavernes Blanques, el cabal de la Séquia de Rascanya es reparteix entre dos canals.
Des d'aquest partidor, denominat "Llengües de Riquera o d'Alboraia-Almàssera" parteix el Braç d'Alboraia, que naix en el canal dret per a prendre direcció sud-est creuant el nucli urbà de Tavernes Blanques, per a eixir a la llum fluint paral·lel al Barranc del Carraixet al terme d'Alboraia, irrigant la Partida dels Desemparats, fins a finalitzar en les llengües de Miracle-Gaiato.
D'aquest últim element hidràulic, el canal de l'esquerra dona lloc al Braç del Gaiato que continua cap al nord del terme i travessa el Barranc del Carraixet mitjançant un sifó, irrigant cultius d'Almàssera i la zona septentrional d'Alboraia.
El Braç del Miracle i les seues derivacions, reguen la superfície delimitada al nord pel Barranc del Carraixet i al sud per la Séquia de la Mar, fins a la platja d'Alboraia.
A més d'estructurar el paisatge agrícola de l’Horta d’Alboraia, la Séquia de Rascanya alberga, distribuïts sobre el seu caixer o els dels seus braços, diferents elements del patrimoni hidràulic com són els partidors o llengües, o els quatre molins fariners.
La figura SIPAM va ser creada per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) en 2002 per a promoure i garantir el futur de sistemes agrícoles tradicionals que han modelat paisatges estèticament impressionants i que combina la biodiversitat agrícola amb ecosistemes resilients i un valuós patrimoni cultural. El novembre de 2019, la FAO va declarar el “Regadiu Històric de l'Horta de València” Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). D'esta manera, aquest es converteix en el quart reconeixement com SIPAM obtingut per Espanya, pionera a Europa en aquest reconeixement.
L'Horta reuneix tots els requisits que exigeix un SIPAM, ja que compta amb el valor afegit d'establir un vincle entre l'àmbit rural i l'urbà, així com amb un sistema productiu en el qual s'integren les cultures agrícola i hidràulica, llaurades durant segles, des de l'inici de la dominació àrab en la zona, que han anat conformant un paisatge únic.
La xarxa de reg s'estén per l'àrea agrícola periurbana de la ciutat de València i de municipis del nord (com és el cas d'Alboraia), oest i sud de la regió metropolitana. El seu particular paisatge, integrat per camps de cultiu, canals d'aigua, camins rurals i edificis tradicionals (barraques i alqueries) ha sigut conformat per un sistema d'irrigació compost per la Séquia Reial de Montcada, el Canal del Túria i tots els canals hidràulics o séquies gestionats pel Tribunal de les Aigües, tots ells dissenyats per a un mètode de reg per gravetat. L'aigua es distribueix entre els agricultors d'acord amb un orde contigu de reg des de la part superior del sistema de reg fins a la part inferior.
El Barranc de Carraixet és l'excusa perfecta per a realitzar una ruta en família i observar el paisatge hortícola de la nostra terra.
El barranc de Carraixet és un curs d'aigua que transcorre per moltes localitats de la comarca de l’Horta Nord fins a desembocar a Alboraia. Si et preguntes on naix el barranc de Carraixet, la resposta és la serra Calderona. Des del terme de Gàtova, el riu recorre 42 quilòmetres fins a la seua fi, passant per municipis com Olocau, Nàquera, Bétera i Montcada entre molts altres. No sempre va ple d'aigua; de fet en alguns trams està sec i el cabal també depén de les pluges.
Si t'agrada el turisme natural i vols gaudir d'una bona ruta, el barranc de Carraixet és per a tu. A Alboraia pots realitzar una ruta per l'últim tram del barranc; s'inicia en el pont que el creua i segueix pel marge dret fins a la desembocadura.
En la ruta et toparàs amb l'ecosistema del barranc de Carraixet, ple de vida! Hi ha aus aquàtiques que passen ací tot l'any, usant el Carraixet com a zona de cria i de descans quan migren. La flora és diversa, amb canyissos, bogues, llentilles d'aigua i més plantes d'aigua que serveixen d'aliment als animals.
A mig camí gaudiràs d'una construcció emblemàtica de la nostra terra, una autèntica barraca. La Barraca del Coix de Navarro és un exemple de com vivien abans els agricultors que llauraven l'horta i es dedicaven a ella en cos i ànima. Cal Calderer i la Barraca del Trencat formen part de la ruta: tres edificis que ens parlen de la nostra història i que val la pena conservar.
Al final de la ruta podràs veure com es pesca en el barranc de Carraixet. La desembocadura del riu divideix les platges d'Alboraia: a una part Port Saplatja i a l'altra Patacona. I just en eixe lloc molts pescadors van amb la seua canya a provar sort, fes-ho tu també! Porta a tota la família a passejar per Carraixet i conéixer el patrimoni natural de la comarca de l'Horta Nord.
L'acompanyament de l'aigua, la rica flora i la fauna són un regal per al caminant, algunes aus aquàtiques viuen ací durant tot l'any i a les més viatgeres les podràs albirar en la seua migració. Et sorprendrà la varietat de plantes aquàtiques i les amfíbies. Finalment arribarà el Miracle... l'ermita d’Els Peixets, construïda en 1907 per a commemorar el miracle eucarístic que va ocórrer en aquest característic lloc.
