Els canvis del territori que s’han produït a Alboraia al llarg del segle XX han sigut propiciats fonamentalment per la dinàmica del canvi urbà i urbanístic. Pel que respecta a grans infraestructures metropolitanes, l’any 1862 es va inaugurar el tram València-Sagunt de la línia València-Tarragona (actual via de Renfe); i en 1888 l’Estació d’Aragó, amb la línia València-Saragossa (la via xurra), encara que l’estació d’Alboraia tardaria a arribar. La via pedrera per a dur els materials amb què es construïa el port de València també es va alçar per aquesta època. El 17 de març de 1893 va entrar en funcionament el tram València-Alboraia de la via de l’actual trenet, i durant aquest any va arribar ja fins a la població de Rafelbunyol (José Luis Miralles).

A grans trets, el nucli originari d’Alboraia per l’any 1800 s’estenia de l’església cap al nord i nord-est, poc més enllà dels actuals carrers Molí, Cabanyal, Nou i part de Miraculosa, estant el cementeri al sud i condicionant l’expansió urbana (Joan Dolç i Vicent Hurtado). Al segle XIX es produeix el canvi d’ubicació del cementeri i després ja l’inici de la construcció cap al sud. També augmentà el municipi cap a l’oest, nord, est i nord-est (actuals carrers Cervantes, Miracle, Sant Pancraç, Tavernes Blanques).