El fet que sense cap lloc a dubte més ha marcat la història medieval d’Alboraia és el Miracle dels Peixets, succeït l’any 1348. Conta la tradició que el rector d’Alboraia duia la comunió a un musulmà convers d’Almàssera i en creuar el Carraixet, les formes li van caure a les aigües, sent recuperades pel sacerdot en la desembocadura del barranc de boca d’uns peixos. Tres segons la versió d’Alboraia, dos segons la d’Almàssera, i per això el nombre de peixos varia segons la procedència de l’autor de la representació.

El Miracle és un esdeveniment que ha perdurat en el temps i en la memòria dels dos pobles. Fins i tot es pot dir que és el fet que més línies ha ocupat en la història dels dos pobles. Les cròniques posteriors de Jaime Bleda, Gaspar Escolano, Marcos Antonio de Orellana, Josep Mariano Ortiz... fins als cronistes i estudiosos del segle XX (Martínez Aloy, Llistar...) sempre ens parlen d’aquest fet, encara que el van modificant o el distorsionen. Com a testimoni d’ell, hui s’alça l’Ermita dels Peixets, construïda el 1907, en el lloc on els peixos donaren les formes al rector. Hui trobem, igualment, una nombrosa producció literària vinculada a l’estudi i la investigació del Miracle. També cal destacar que va ser a partir del Miracle dels Peixets quan Almàssera va començar a demanar autonomia eclesiàstica respecte a Alboraia, sent concedida inicialment en temps del bisbe Hug de Fenollet i quedant constituïda Almàssera com una vicaria perpètua a partir de 1376. Alguns investigadors han interpretat aquest fet com el principi de la història com a municipi d’Almàssera. Una sentència posterior de 1645 confirma aquest fet. Els vora 300 anys transcorreguts entre les dues dates (Climent) produïren una indefinició en els límits del territori a administrar per cadascuna de les dues entitats. Aquest fet i no el nombre de peixos podria ser una explicació a les relacions no massa cordials entre les dues comunitats durant molt de temps.